Ja el tenim aquí

Aquí teniu el Damián. Una cordial salutació.

AIXÒ ÉS DORMIR!!!

Per tenir amics aixi qui vol enemics!!

després de molt debatre sobre les dificultats del Damià al despertar-se, i la capacitat d'adormir-se en llocs insólits i amb condicions infrahumanes, vem fer apostes sobre la reacció d'un humà al que li cau una galleda d'aigua freda, quan porta més de dues hores dormint a ple sol de l'estiu 2008!!!!

Estrenem Logo

Si ja se que em vaig perdre la cita al Quimet, però almenys vaig estar a casa fent algo de profit (a part de recuperar-me físicament)

Espero que us agradi, i si no ja el canviarem :P

Dídac, no som els únics malalts!

Com podeu comprovar amb aquest vídeo, jo i el Dídac no som els únics malalts de "La Casa Azul".




No us perdeu la gent com se la sap!!!

No sabia que el Camp Nou capigués a la butxaca de ningú...

...però cabia a la butxca de Bruce Springsteen. El de Nova Jersey va omplir per segona vegada l'estadi del Barça i va fer ballar durant més de 3 hores, ininterrompudament, els 70.000 que érem ahir. Dos dels autors d'aquesta bitàcora van ser-hi presents i us ho expliquen.



Ja feia estona que havia començat l'emoció, amb tot el públic impacient, i fent la onada per les gradesies i la "platea" del camp. Després d'una estona d'entreteniments com aquests, a base de cops de mans i onades, van apagar-se els llums. Ell va sortir tocant des de sota l'escenari, després que sonés una música de fira durant un minut interminable. A partir d'aquí, us ho podeu imaginar: temazos a manta, durant tres hores (uns 190 minuts!). A veure, penseu que l'home té 59 anys, i no va parar ni un moment. Va fer de tot: solos de guitarra, voltes a la guitarra, harmònica, veu, tocar el públic, agafar una càmera de vídeo d'un de la primera fila, arreplegar pancartes de la gent, posar-se a córrer i llançar-se de genolls. El tiu va fer de tot i força, i va acabar tocant una barreja de "Rockin' around" i "La bamba" amb el seu fill. Un crack!

DEURES

No m'he pogut estar d'esperar al post de la senyureta brunet i us posu uns deures ven fàcils fàcils fàcils....

1r. Entrar en aquesta web:

http://www.buscarmessenger.com/avatars.swf

2n. Crear un avatar benparit i representatiu de cada persona.

3r. Mitjançant la tàctica del copiar/pegar, me la envieu al meu correu (didacm@gmail.com), ja sigui amb jpeg, psd, o com volgueu :$

MERCI!!!!!!!!

PD: Si podeu evitar el paint alhora de fer el copiar/pegar millor que millor :P

San Ferminak 2008

Crònica dels intrèpids Quim, Feliu, Bru i Dam per terres navarres, euskaldunes, o com us agradi més...


Primer de tot, un homenatge que les cambreres de "La cabaña del Norte" van fer a la Bestiola, és a dir, Pere Llorenç. Un homenatge dolç merescudíssim per un home, un mite, que ha celebrat enguany que ja fa 30 anys que l'aguanten a Pamplona.

En segon lloc, pels que desconeguin la magnitud de la festa, un tros de la xaranga interpretant "La chica ye-yé", que és el que ens va animar definitivament.

Un clàssic entre els clàssics de les expedicions a Pamplona per San Fermín: sucar pa sobrant de les paneres que hi ha a la barra amb maionesa o suc de musclos d'altra gent que ja ha marxat. Què voleu que us digui, ja és un clàssic, una tradició, una litúrgia.
(i això que en aquest cas fins i tot hi havia restes d'escuradents d'altra gent...)

Son, molta son. Dissabte al matí, a l'encierro, n'hi havia que estaven a punt de caure... Vegeu també el vídeo.




Aquesta crònica es continuarà engreixant les properes hores. No us ho perdeu!

La història d'un mite

Si per alguna cosa destaca aquest estiu, a part de perquè és simpàtic, és per la desició de deixar-me la barba...i és per això que deixaré aquí per la posteritat la seva història, desde la gestació i la consolidació fins la seva "mort".

Tot va començar amb un petit comentari de la meva perruquera, que és molt sabia, comentan-me que aquell dia havia decidit nno marcar-me les patilles perquè deia que ja li agradava com quedava amb la barba de 3 dies que portava...A partir d'aqui la idea va nèixer al meu cap i la barba començava a pendre forma, tot i que al cap d'un parell de setmanes i quan em disposava a "arreglar" la barba tal com m'havia ensenyat la perruquera un petit descuit va provocar la seva desaparició.

Gràcies a alguns comentaris positius vaig donar una segona oportunitat a la meva capacitat d'arreglar la barba i posats a que tocava anar de vacances 3 setmanetes a fer el "trotamundos" va tornar a començar l'operació barba.

Durant les 3 setmanes que va durar el viatge vaig apendre a conviure amb aquell ésser estrany que mai havia durat més de 10 dies instal·lat en la meva cara i poc a poc ànavem millorant la relació. Suposu que el fet de conviure també el mateix temps amb el meu germà que anava amb el triple de barba que jo va ajudar a aguantar l'experiència.

Al tornar va arribar la presentació oficial en societat, i passats els primers nervis, l'acollida no podia ser més bona. L'enquesta que vaig fer entre una petita mostra de la població es va decantar clarament per l'opció BARBA.SI, provocant així la pròrroga del "contracte" entre la barba i jo.

El fet es que ens trobem a mitjans de Juliol i fa 1 mes i mig que no m'afeito, ha començat un estiu simpàtic i poc a poc vaig agafant color a la pell. La barba ha portat un cicle de coses positives (algunes que no ho semblaven, però que a la llarga ho han acabat sent) tot i això els plans de futur no estàn massa clars, i com he dit desde el primer moment, el dia menys pensat em despediré d'aquest company de viatge.

Una cosa esta clara....per l'Alternativa La Barba tornarà a fer acte de presència.

Sona: The Go Find - Everything is Low

PD: Per ser el primer post no està mal no? xDDD

El nostre himne: propostes

Requisits de les cançons: que continguin a la lletre la paraula "guai".
Feu servir els comentaris per votar!

Proposta 1: La Casa Azul, "Superguay". Aquesta cançó és del grup de Guille Milkyway, autor d'altres grans temes com "Amo a Laura", o la cançó de l'estiu de Tv3, "Vull saber-ho tot de tu". Està bé, no?



Proposta 2: Antònia Font, "Extraterrestres". Tema important entre els callussencs durant una època en la qual Antònia Font encara no era gens conegut.



Proposta 3: Mojinos Escozíos, "Soy Guay". Una proposta més roquera, harmònica, encara que potser no amb el sentit que li volem donar...

Polonews!!

Bon vespre!

Primera incursió, i primera entrada.. si es que... Fa dos dies que estic a Polska, pluges i una ciutat que es com aquí ara farà 20 anys, de fet només m'he mogut per el polígon industrial de Tychy i Katowice però... ja n'he tingut prou, els blocs de pisos son tots exactament iguals, i de color gris! la gent d'aquí diu que es perquè aquesta ciutat es va construir tota de cop i en l'era comunista... això si com un bon país de l'Est hi ha unes dones que flipes! Després del meu parèntesi a Polònia ja tinc ganes de tornar i... ja us ho dic jo que com els vespres al Quimet no hi ha res!

P.D.: No he fet fotos perquè hem tingut molta feina però perquè us feu una idea de com es la ciutat, us deixo aquesta foto.

Sopar zero al Sibar

Vam anar a sopar, i després a l'oficina.

Benvinguts al bloc de l'estiu 2008: Un estiu... simpàtic?!

La cosa s'està començant a fer avorrida, i hem decidit obrir un blog temporal, el de l'estiu del 2008. Hi havia la possibilitat de fer-ne un Fotolog, però ens semblava una opció massa friqui. A més a més, durant un dels dies de gestació d'aquesta humil bitàcora, durant una d'aquelles converses degeneratives al Quiosc del Quimet, l'Andy va rebre una riota important pel fet de tenir un "flog". Així doncs, intentarem crear un producte seriós i visitable. Moltes gràcies, i que sigui el que Déu vulgui.
Salut!